Biografia de Jacint Verdaguer i Santaló
Jacint Verdaguer i Santaló
Als deu anys va entrar al seminari i feia diàriament a peu els cinc quilòmetres que separen Folgueroles de Vic. Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can Tona, una casa de pagès més a prop de Vic, on, com era habitual aleshores entre els estudiants modestos, va fer classes als infants de la família que l’allotjava i va col·laborar esporàdicament en les tasques agrícoles. Cap als quinze anys se li va despertar la vocació literària i va començar a compondre els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins, amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el va familiaritzar a fons amb les riques formes de la literatura popular. En aquests anys va escriure sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i satíriques.
Producció literària
La producció literària de Verdaguer, escrita al llarg d’uns quaranta anys i adscrita als principis literaris romàntics, es va centrar sobretot en la poesia, amb una trentena llarga de títols —entre els publicats en vida i els pòstums. Va escriure també algunes obres en prosa, d’una alta qualitat literària, i va realitzar, en prosa i en vers, algunes traduccions i versions d’altres llengües. Després de la seva mort, s’han anat publicant obres inèdites i entre els milers de manuscrits que ens va deixar, encara hi ha poesies i proses diverses, més o menys acabades, que no han passat a la lletra impresa. A tot això s’ha d’afegir un extens i interessant epistolari, en bona part ja editat, que ultrapassa les mil cinc-centes cartes.
Obra
Tot i la dificultat de presentar en gèneres i subgèneres una obra tan extensa i variada com ho és la de Verdaguer, oferim una proposta de classificació de l’obra verdagueriana a la Societat Verdaguer que respon a l’estat actual de la recerca:
Obra en vers
Grans poemes: Colom (inacabat, 1864?, no editat fins a 1978), L’Atlàntida enfonsada i l’Espanya naixent de ses ruïnes (1868, publicat el 1946), L’Atlàntida. Poema (1878), Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquesta (1886).
Odes: Qui com Déu! (1869). A Barcelona (1883).
Poema bucòlic: Amors d’en Jordi i na Guideta (1864, publicat el 1924 com a «poemet jovenívol»).
Poesies amatòries i jocoses: Jovenívoles (1865, publicat el 1925 com a «Primeres poesies d’un Fadrí de Muntanya»).
Poemes hagiogràfics: Dos màrtirs de ma pàtria o siga Llucià i Marcià. Poema en dos cants (1865), Llegenda de Montserrat (1880), Lo somni de Sant Joan (1882 i 1887), Natzaret (1889), Betlem (1890), La fugida a Egipte (1893) (aquests tres darrers, sota el títol Jesús Infant, el 1896), Sant Francesc (1895), Romanceret de Santa Clara (1895), La Pomerola (1896), Santa Eulària. Poemet (1899), Barcelona (inacabat, 2006).
Poesies místiques: Idil·lis i cants místics (1879), Roser de tot l’any (1894), Flors del Calvari (1896), Flors de Maria (1902), Al Cel (1903), Eucarístiques (1904), Brins d’espígol (1981), Cor de Jesús (2006), Jesús Amor (2006), Espines i flors (2006).
Poesies edificants: Passió de Nostre Senyor Jesucrist (1873), Cançons de Montserrat (1880), Caritat (1885), Col·lecció de càntics religiosos per al poble (1889), Veus del Bon Pastor (1894), Los pobres (1908), Sants (1908).
Poesies patriòtiques i civils: Pàtria (1888), Aires del Montseny (1901).
Poema escènic: L’Adoració dels pastors. Música d’Enric Morera (1901).
Poesia dispersa: Disperses (1925; amb el títol Poesia dispersa, molt ampliada i redefinida, 2006).
Obra en prosa
Viatges: Excursions i viatges (1887), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889).
Escrits polèmics: En defensa pròpia (I): Un sacerdot perseguit (1895), En defensa pròpia (II): Un sacerdot calumniat (1897).
Narrativa: Proses autobiogràfiques juvenils (186?, any de publicació 1958), Rondalles (1905).
Folklore: Què diuen els ocells [aforística, tradicions] (1907).
Vària: Discursos (1905), Prosa florida (1908), Discursos, articles i pròlegs (1920).
Versions
En vers: Càntic dels Càntics. Precedit d’«Els jardins de Salomó» (1907), Perles del «Llibre d’Amic e d’Amat» d’en Ramon Llull (1907).
En prosa: Nerto. Poema escrit en versos provençals per Frederic Mistral (1885), Les quatre Passions dels quatre Evangelis (1945).