Primavera

Obra Completa en Edició Crítica

Primavera, de Jacint Verdaguer, és la segona edició revisada de La Pomerola. Primavera, que substitueix la primera de 2013 a OCEC. Ara partim del text d’un manuscrit al·lògraf localitzat el 2019 en el fons Francesc Matheu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que demostra, sens cap dubte, que Verdaguer el 1896 va presentar el poema —amb el títol Primavera— als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué una menció honorífica a la Flor Natural, fet silenciat, ja que només consta a les actes no publicades del certamen. Editem, en aquest volum, la darrera versió coneguda d’aquesta remarcable composició no publicada per Verdaguer ni pòstumament pels marmessors ni per Matheu que en guardava la còpia. Més de cent anys hem hagut d’esperar per conèixer l’últim poema llarg verdaguerià, escrit a 51 anys, en ple conflicte, amb el qual volia provar la seva plena capacitat creativa. A 125 anys de la participació als Jocs, publiquem Primavera, que té un evident fons autobiogràfic —el vell trobador torna a la masia de la seva infantesa on ja ningú no el coneix i conta com, dalt la Pomerola, visqué l’èxtasi iniciàtic de la poesia.

/CURADORS
M. Àngels Verdaguer, directora de la Càtedra Verdaguer, secretària de la Societat Verdaguer i coordinadora de l’Anuari Verdaguer, ha treballat sobre Verdaguer en articles i en llibres com Verdaguer vist per Maragall (2002) o Verdaguer i els Jocs Florals de Barcelona (2004), i ha editat La Pomerola. Primavera (1a ed., amb Torrents) i Flors del Calvari (OCEC, 16).
Ricard Torrents, president d’honor de la Societat Verdaguer, primer director de la Càtedra Verdaguer i patró de la Fundació Jacint Verdaguer, s’ha dedicat especialment a Verdaguer amb estudis i edicions, com ara Verdaguer: un poeta per a un poble i Verdaguer: estudis i aproximacions (1995), A la claror de Verdaguer (2005) o Dos màrtirs de ma pàtria (OCEC, 1).
Ramon Pinyol, president de la Societat Verdaguer i de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha centrat en la història de les traduccions al català, la literatura vuitcentista i especialment en Verdaguer. A més d’estudis sobre el poeta, ha fet l’edició crítica de Pàtria (OCEC, 9) i ha revisat i completat l’original de Maur M. Boix de Montserrat (OCEC, 4)..