Tradició popular
Jacint Verdaguer
Col.lecció de Càntichs Religiosos pel Poble. I part
"La Veu del Montserrat", nº 9 (22-XII-1883)
Càntic religiós
1 V
Barcelona, Llibreria i Tipografia Catòlica, Almacén de Música de Rafael Guardia.
Jacint Verdaguer Càntics, a cura de Joan Requesens i música de Francesc Cortès. Verdaguer Edicions: Folgueroles, 2014 nº1. A Betlem
Càndid Candi publicà a la col·lecció “Música Sacra”, de Rafael Guardia, un Villancico Pastoril a 3 Veus, amb acompanyament d’orgue o de piano. El títol d’aquest villancico ve acompanyat del lema “Venite Adoremus”, igual que el “Càntic” que publicà Verdaguer. L’obra venia amb lletra traduïda al castellà per F. Hernando. Una nota al peu de pàgina indicava que el cor a tres veus “se pot cantar, també, á falta de elements, al unisono dels tiples 1ers”. Per la seva extensió, i la tipologia de l’estil de cant aquesta partitura de Candi estava molt allunyada del que serien després els “Càntics populars”. La partitura era d’unes grans dimensions, un altre fet que explicaria perquè no es va reproduir a l’edició AM de 1889.
Nosaltres reproduïm una de les variants de la cançó de tradició oral. No es correspon, però, amb la composició de Candi, ni en té cap dels seus trets melòdics. Candi escriu una peça en compàs ternari, mentre que la tradicional té un esquema rítmic binari. Es troben versions anteriors al Cançoneret de Nadal (Barcelona: editorial Balmes, 1956), i a les Cançons per al Poble. De Nadal (Barcelona: editorial Claret, 1973). Hem pres com a model la reproduïda per J. Maideu a Llibre de cançons: Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Vic: Eumo, 1992, p. 490.
